Història del surf

Durant segles, el surf va ser la part principal de l'antiga cultura de la Polinessia.  

El tinent James King va ser el primer que va escriure sobre l'art del surf a Hawaii. 

Les referències de muntar en taules de surf i en cascs de canoa també es verifiquen pels pre-contactes amb Samoa, on el surf va ser anomenat fa'ase'e o se'egalu.

D'altra banda en el Nord del Perú, les cultures locals van deixar traces que mostren a homes remuntant ones. Els huacos són ceràmiques preincaiques i en un d'ells es mostra clarament a un home sobre una fusta o alguna cosa semblant en actitud de lliscar sobre una ona. Això indicaria que tot va començar a Amèrica del Sud, però van ser els Polinesis en les seves constants travessies entre illes els que, alguns segles més tard, portarien el costum de lliscar ones fins a llocs com Hawaii.


Amb el contacte, les cultures autòctones van ser reprimides i el surf va passar a perdre auge. James Cook va ser després assassinat pels nadius. Al Segle XX el surf es va recuperar, i amb l'interès de turistes i militars nord-americans a Hawaii, i la fama del hawaià olímpic Duke Kahanamoku, el surf va començar a fer-se popular en les costes de Califòrnia i Austràlia, creant el germen d'una subcultura en els ambients en què es practicava, estenent-se després a altres països.